Feia una colla d’anys que havia hagut d’adquirir l’hàbit, ja gairebé inconscient, d’estirar el braç tot just oberts els ulls per agafar les ulleres, que normalment dormien sobre un llibre. Feia una colla d’anys que sense ulleres no podia llegir l’hora que li anunciava el rellotge de la tauleta. També feia una colla d’anys que cada matí aquell rellotge li deia que era molt tard.
Es va llevar d’un bot i gairebé del mateix bot es va ficar a la dutxa. Va fer anar l’aixeta, i les canonades van trencar el silenci del matí, queixoses de l’edat. Cara. Aixella dreta. Aixella esquerra. Cabells (i no et deixis el darrere de les orelles). Parts innobles. Tovallola.
Va fer una llambregada al món exterior per la finestra de la galeria: feia núvol, potser hauria d’agafar una jaqueta. Merda! S’havia descuidat d’anar a recollir la caçadora verda a la tintoreria! Ho va anotar al calendari de la Caixa que passava els dies a la paret de la cuina: “Tintoreria!!!”, i va tornar a deixar el boli Bic rosegat sobre el trinxant.
Es va posar els pantalons negres i la samarreta que quedava neta. De camí cap a la porta es va anar calçant i de passada encara va poder comprovar l’hora al microones. Tardíssim.
