Inesperadament
(qui sap si també fugaçment)
el teu somriure dolç,
lluminós,
sembla haver-se proposat
tornar-me l’estiu
que aquest juliol ens vol escatimar. 1 de desembre del 2011
1 d’agost del 2011
Un manyoc d'anys
Són ja molts anys de lluita,
un munt d’anys que sovint em sembla un manyoc,
més que un munt.
Un manyoc d’anys de lluita
per la pírrica conquesta d’allò que altres,
els altres,
han obtingut amb normalitat,
sense consciència
ni esforç.
Un manyoc d’anys per una derrota
que ni tan sols admet rendició
perquè s’hi confon.
17 de juliol del 2011
Jo encara sóc allà
El primer toc
va ser inesperat,
en un entorn desangelat
en un moment inadequat.
En vindrien més,
i cada un em feia voler amb més força el següent.
La mà, altre cop,
el braç,
la cintura,
una etzibada juganera al maluc.
Fins que em vas abraçar.
Tu vas marxar lluny,
però jo encara sóc allà,
enganxada a tu.
9 de juny del 2011
La caleta
Avui t'he dut
de la mà
a la meva caleta.
Baixàvem pels graons,
i somreies.
Allà s'han rebolcat
l'aigua blavíssima
amb la blanca sorra,
les teves mans
i els meus desitjos.
de la mà
a la meva caleta.
Baixàvem pels graons,
i somreies.
Allà s'han rebolcat
l'aigua blavíssima
amb la blanca sorra,
les teves mans
i els meus desitjos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)