Desglaç fallit

L’estiu tenyeix de blau el cel

i impregna tots els racons amb les seves olors

però el cor immutable s’aferra a l’hivern.

Feixuc. Fred. Fràgil.

Ni el vent canicular

ni la salabror del mar

poden, saben

iniciar el desglaç.

I ara el dia ja s’escurça

i l’arbre de l’eixida deixa caure el primer bocí de tardor.

Una escletxa de llum (encara tímidament)

Avui un poeta lleugerament trastocat m’ha fet riure.

Ha estat un riure clar, ple, inesperat;
un petit oasi en la llarga jornada de llavis caiguts;
una escletxa de llum que s’escola (tímidament) entre les cortines
quan l’aire de mar les fa dansar.

Qui sap si demà un altre poeta
–aquest, penso, no tan trastocat–
voldrà obrir la finestra
de bat a bat
per deixar entrar la claror insolent que ens banyi a tots dos.