L’estiu tenyeix de blau el cel
i impregna tots els racons amb les seves olors
però el cor immutable s’aferra a l’hivern.
Feixuc. Fred. Fràgil.
Ni el vent canicular
ni la salabror del mar
poden, saben
iniciar el desglaç.
I ara el dia ja s’escurça
i l’arbre de l’eixida deixa caure el primer bocí de tardor.
T'he llegit a Relats en català. M'ha agradat molt el poema. Conec cors immutables.
ResponEliminaProbablement no el ha arribat a la forja, el adequat dissolvent.
Salut i per molts relats. Epicuri d'RC.