Obtusitat insultant

Era d’un obtús insultant: quan feia per pensar, al seu malaguanyat caparró hi ressonava un silenci estrepitós. Diuen que, si les condicions ambientals eren favorables, es podia sentir l’esbufec de la neurona solitària, un gemec terrorífic digne del més dantesc dels inferns que, això sí, només semblava perceptible per la resta de mortals, mai pel subjecte unineuronal en qüestió. I és que no podia ser d’una altra manera: res no escapava a aquella idiòcia de magnitud incommensurable.