va ser inesperat,
en un entorn desangelat
en un moment inadequat.
En vindrien més,
i cada un em feia voler amb més força el següent.
La mà, altre cop,
el braç,
la cintura,
una etzibada juganera al maluc.
Fins que em vas abraçar.
Tu vas marxar lluny,
però jo encara sóc allà,
enganxada a tu.
