Els teus ulls tornen a riure:
enfebro d’il·lusions ermes
i m’enfilo pels somnis bords
d’aquest amor secret
(de tant que fa que m’acompanya
ja no sé si el vull més per amor
o per secret).
Els ulls riuen, però no em miren.
M’eixorda un silenci que no veus,
i resolc:
t’estimaré a trenc d’ombra.
Uau. Està molt bé aquest poema. A més lectures més millora.
ResponEliminaMoltes gràcies, Biel! Vaig a fer un vol pel teu blog :-)
ResponElimina